best website templates

Si no vols pols no vinguis a l'era

El cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ es consolida en la seva tercera edició amb una programació pública de maig a agost de 2022. El col·lectiu DU-DA, Gerard Ortín, Jesús Asenjo i Andreu Cunill, Quim Bigas, Anne Lise le Gac, Lotto Retina, Daniel Moreno Roldan, Andi Stecher, Estel Boada, Gilad Buzi, Lucia Argüelles, Sofia Asencio, Javi Cruz, Noela Covelo Velasco i Claudia del Barrio, Ainhoa Hernández, Laia Estruch, Nilo Gallego, Júlia Barbany, Anna Dot, Job Ramos i Jordi Mitjà són el protagonistes d’aquesta programació, enmarcada en les pràctiques artístiques contemporànies.

Cada un dels artistes participants realitzarà una residència de creació a Mieres que expandeix el treball intern del cicle a tot l'any 2022. Així totes les propostes aniran vinculades al context (humà i no humà) en un format que s’adapta al lloc, amb l’espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic. 

La programació s’estructura al voltant d’una jornada que permet passar el dia gaudint de diverses propostes transdisciplinars; mostres escèniques, vermut a l’era amb els artistes, exposicions, concerts a l’ombra de la noguera, presentacions de publicacions, dinar a l’aire lliure, i un munt de propostes diferents que completen cada una de les jornades.

Programació

Acció 1
7 de maig 2022
12 h a 19 h

Mobirise

Morir guai - DU-DA (Sarai Cumplido i Clara Piazuelo). Arts en viu

Agrilogística - Gerard Ortín. Instal·lació audiovisual (oberta tota la jornada)

Vermut-conversa amb els artistes

Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals)

Presentació (ballada) de la publicació DV - Quim Bigas 

Sessió d’escolta a l’ombra de la noguera - Música Errónea; Jesus Asenjo i Andreu Cunill

Jornada en col·laboració amb La Capella dins del seu programa Concèntrics. 

Morir guai. Rituals de transició és un projecte de recerca de DU-DA al voltant dels discursos imperants sobre la mort, la malaltia i l’envelliment i els seus contrarelats. Consisteix en la recuperació de veus crítiques amb les polítiques de la mort, i també veus que ens parlen d’altres models cosmològics i ritus relacionats amb aquesta transformació. La cultura occidental ha suprimit els ritus de pas que simbolitzen la mort i el canvi. Malgrat que l’Església té les seves pròpies cerimònies, aquestes cauen en desús i no ens interpel·len. A més, l’asèpsia i la burocratització per part de les institucions intermediàries de la mort ens priven de la proximitat necessària per ritualitzar-la i connectar amb l’energia espiritual i màgica que es desprèn del cos del mort. És possible hackejar aquestes institucions? De quins coneixements disposem a l’hora d’organitzar els nostres propis rituals en relació amb la mort i la transformació?
www.du-da.net

Agrilogística és una proposta expositiva de Gerard Ortin que gira entorn dels usos de l’automatització i les tecnologies de la imatge en el context de l’agricultura i l’horticultura industrials. És una invitació a un viatge sensorial en què, mitjançant la imatge en moviment, s’explora el paper que tenen els hivernacles d’alta tecnologia en les transformacions ecològiques i el futur de la producció de menjar. La proposta expositiva gira entorn d’una instal·lació que proposa un trànsit des de l’espai hipnòtic i cinètic de la cadena de muntatge fins a un espai oníric del món vegetal, animal i maquínic. Producció d’imatge i producció agroindustrial són indiscernibles l’una de l’altra en una proposta sobre la mateixa producció d’imatges, sobre càmeres que filmen càmeres, sobre imatges que esdevenen amalgames de dades, sobre actors no humans que posen en dubte la mateixa noció de ficció.
www.gerardortin.com

Presentació de la publicació DV. Quim Bigas ha estat en relació amb els “arxius” de al Mercat de les Flors i de La Porta (Barcelona), que va cessar la seva activitat el 2012. Des de llavors fins al dia d’avui, aquests arxius han estat, pràcticament, en repòs. En el moment en què un cos entra en contacte amb un arxiu, diferents temàtiques i visions es despleguen aportant disparadors cap a una reflexió sobre els mateixos registres i les polítiques que l’envolten. La mateixa acumulació de documents d’aquests contextos, obre les maneres de creació escènica així com les diferents temporalitats que desprenen entre elles. La publicació que es presenta és una transcripció de dues conferències performatives realitzades durant el 2018 i el 2019 al voltant dels arxius del Mercat de les Flors i de La Porta, els quals ja no estan actius. Les conferències obren diversos apropaments als arxius i a les pràctiques artístiques com a cruïlla entre diferents temps. La publicació en paper està liderada per Quim Bigas i ha estat feta amb Raquel Tomàs i Roger Adam.
www.quimbigas.com

Música Errònia. Com diu Brice Parain a la prostituta Nana, interpretada per Anna Karina a la pel·lícula de Vivre Sa Vie de Jean Luc Goddard: “cal saber acceptar que cal passar per l'error per arribar a la veritat”. Aquests podrien ser els subtítols de la música que interpreten Jesús i Andreu, membres d'aquest col·lectiu musical que de moment es concreta en un dúo, i és probable que continuï sent així. S'acompanyen per un munt d'instruments pigalls estranys, que manegen entre el domini i l'atzar, la poca traça i l'enginy i, sobretot, tota la gravetat del passat i la fúria del present. Vaguen sense nom (perquè tenir-ne un?) pel món. O encara millor, prefereixen tenir un nom itinerant i efímer. Després d'algunes deliberacions esdevingudes després d'intenses reunions musicals, conclouen que interpreten aquest somni que anomenen música errònia.


Acció 2:
11 de juny 2021
12 h a 19 h

Mobirise

La Caresse du coma - Anne Lise le Gac.
Arts en viu

Vermut-conversa amb els artistes

Myspace Dragon Hoard. Daniel Moreno Roldán i Andi Stecher. Instal·lació sonora (oberta tota la jornada)

Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals)

Sessió d’escolta a l’ombra de la noguera - Concert de Myspace Dragon Hoard. Daniel Moreno i Estel Boada

Una conversa entre l'agroecologia i la “mala herba” per a un horitzó post-glifosat -
Gilad Buzi (Aurora del Camp), Lucia Argüelles, Marcel i Anna (Collbahí)Conversa oberta

Comprar entrades 

La Caresse du Coma consta de diversos capítols, que es desplacen suaument d'un a l'altre. En cada capítol, Anne Lise Le Gac ajusta el seu tema, intentant constantment transgredir la realitat per deixar que la ficció aflori. Aquesta relació amb la ficció neix del desig de redefinir la nostra relació amb l'altre, ja sigui humana, digital, animal o vegetal. Tots els capítols estan situats en un balneari croat, on actualment té lloc una trobada de la felicitat: “Fa uns quaranta dies que estic allotjada en un hotel-spa de quatre estrelles al cor de Croàcia, durant una trobada de gent que busca la Felicitat, convençuda que viu en un MÓN VIU INFINIT”. Dins del grup, cadascú té un estatus transitori: com que sóc nou, automàticament sóc un GOS, “una màquina amorosa”, i el meu número és el 23. Al principi, DOG (23) no coneixia ningú, aviat COACH, PIRATE i ANGE 92Kcal van compartir els seus consells, creences i pràctiques. DOG (23) aviat coneix a LIQUID VIRGIN, la figura espectral del Moviment de la Felicitat. La presència de LIQUID es manifesta amb una respiració anomenada YOLO, una mena d'atmosfera primordial; un contacte passatger entre DOG (23) i YOLO deixarà a DOG (23) més remei que inspirar profundament i escopir". I si l’espai nyamnyam es convertís en aquest balneari?

Aquesta peça compta amb la coproducció de Nouveau Théâtre de Montreuil | Arsenic—Centre d’art scénique contemporain, Lausanne | Veem House for Performance, BUDA (Kortrijk) et BIT Teatergarasjen dans le cadre de apap—FEMINIST FUTURES, un projet de coopération du programme Europe Créative de l’Union Européenne | Antistatic Festival / Brain Store Project Foundation, Workshop Fundation dans le cadre du projet européen Life Long Burning.
www.al-lg.com

Myspace Dragon Hoard (Lost WorldWW Music). Daniel Moreno Roldán en col·laboració amb Andi Stecher i Estel Boada. Al març del 2019 s’anunciava que tota la música emmagatzemada a la xarxa social Myspace des d’abans del 2015 havia estat eliminada de manera permanent per culpa d’una suposada negligència professional. Uns 50 milions de cançons, produïdes per uns 14 milions d’artistes, havien desaparegut per sempre. The Internet Archive –una llibreria dedicada a preservar arxius digitals– va aconseguir recuperar 450.000 de les cançons perdudes i les va recopilar en un gran arxiu amb el nom de Myspace Dragon Hoard.

Myspace Dragon Hoard (Lost WorldWW Music) és un àlbum del gènere world music (músiques del món) els temes del qual estan compostos per samples (fragments) de cançons de Myspace recuperades. L’àlbum es va llençar en format digital, amb la intenció d'allotjar-lo en el primer servidor web de la història: el CERN httpd (instal·lat en un antic ordinador NeXT conservat al CERN de Meyrin, a Suïssa). Entenent el servidor web com una mena de monument, el projecte proposa pensar la producció i la distribució musical a Internet des d’allò material, per reflexionar sobre formes alternatives i descentralitzades de preservació i conservació del patrimoni cultural digital. www.lostwwwmusic.net

A 'Si no vols pols...' el projecte pren forma d'instal·lació sonora a càrrec de Daniel Moreno Roldán i Andi Stecher que es podrà visitar tota la jornada, amb una activació-concert a la tarda a càrrec de Daniel Moreno Roldán i Estel Boada.


Una conversa entre l'agroecologia i la “mala herba” per a un horitzó post-glifosat

Les “males herbes” o plantes adventícies es caracteritzen per ser no desitjades o fora de lloc. A sovint són associades amb plantes invasores, i sempre com a competidores fervents de nutrients i aigua. Les seves capacitats reproductives i d’adaptació són inigualables. En canvi, se'ls ha reconegut els seus beneficis en el terreny culinari, el medicinal, per atraure fauna auxiliar o millorar la fertilitat de terres de
cultiu.

Més enllà de debatre'n els beneficis o “maldats”, analitzant aquestes espècies des d'una perspectiva post-humanista es pot entendre el gran impacte d’aquestes en la vida social humana. Aquesta visió divergeix de la idea d'agència humana com a única i dirigeix la mirada cap a l'agència de les relacions entre múltiples actors, humans i no humans. A l'agricultura, “l'herba” és un important element lligat a temes clau com la biodiversitat, el treball, l’economia o l’erosió del sòl. La herba i les seves relacions (amb els pagesos, amb els pesticides, amb els insectes) tenen agència, és a dir, té la capacitat de canviar coses i de crear món.

La reducció del 50% d'ús de pesticides marcada per la Comissió Europea al programa Farm2Fork amb la prohibició del glifosat (l'herbicida més usat al món) a l'horitzó, cal reflexionar sobre quines noves relacions amb l'herba s'han d'activar per complir aquests nous marcs reguladors. En aquest context, en aquesta taula rodona xerrarem sobre herba, agricultura, pesticides i un futur agroecològic per a la Garrotxa.
www.auroradelcamp.com
https://alimentsecologicscollbahi.wordpress.com/

Acció 3
16 de juliol 
12 h a 19 h 

Mobirise


Noche Cañon - Sofia Asencio. Arts en viu

Vermut-conversa amb els artistes

Los presentes - Javi Cruz
Exposició (oberta tota la jornada)

Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals)

Sessió Chroma. Noela Covelo Velasco i Claudia del Barrio. Karaoke

Sorbito - Ainhoa Hernández. Intervenció gustativa durant tota la jornada. 

Comprar entrades

A Noche cañón, Sofia Asencio treballa en col·laboració amb Beatriz Lobo i Tomàs Aragay per trobar una forma pròpia de generar text dins del gènere del monòleg còmic. Una obra que interactua directament amb el públic i en la qual es desplacen els límits de les formes arquetípiques de l’humor i la mala bava treballant els ritmes, els silencis, les paradoxes, les coses sense sentit, la sobreactuació, els contrapets i la fraseologia.
www.doctoralonso.org

Sessió Chroma és la presentació en format karaoke del projecte 'Un xiuxiueig m’ha dit', una instal·lació audiovisual resultat d’una recerca sobre les veus en la cultura popular. Investiga quin és l’ús que se’n fa en mitjans com ara TikTok i com es vinculen a l’herència folklòrica. Amb aquest projecte pretenen desenvolupar un arxiu a partir de residus vocals i contingut d’internet per construir una narrativa i una perspectiva pròpia de les veus. S’emfatitza la perspectiva de l’escolta, els aspectes de la veu que percebem i com ho fem. D’altra banda, s’evidencia la dificultat o l’error quan es canta, es parla, s’emeten sons, es diuen coses, i el caos accelerat del consum actual de l’entreteniment. Fem ús de les veus com a matèria. 
www.noelacovelovelasco.net

Los presentes. En Javi Cruz escriu: 'Mai he regalat un dibuix que no m'agradés. No els trobo a faltar perquè sé que estan penjats en algun lloc estimat. Los presentes és una seqüència d'alguns dibuixos regalats, que recupero per a aquesta ocasió durant uns dies. Es tracta d'ajuntar unes obres que tenen en comú això: haver estat vehicle o efecte d'algun vincle.
Són imatges dispars, de temps diferents, que tornen emmarcades, trencades, viscudes per
aquí. Un comissariat sense molt a ordenar, perquè l'ordre és el cronològic. Els uneix l'amistat'.
www.javicruz.info

Sorbito. Sorbito és un projecte ideat per Ainhoa Hernández Escudero en col·laboració amb les herbes i els seus coneixements, per crear pocions que el públic pren abans, durant o després de cadascuna de les actuacions de la jornada. És un projecte curatorial sensible que connecta les peces de la jornada a través d'una experiència corporal. La pregunta principal d'aquesta investigació és: què passaria si en canvi de pensar la relació planta-humà com una relació unilateral, la pensem com una interacció entre dos agents que es troben per realitzar un procés? És un intent d'incloure altres sentits, nivells de la percepció i la consciència corporal en el context de les arts en viu. Prenent com a premissa que la realitat és un invent humà, es proposa trobar estratègies i enfocar els coneixements que poden distorsionar la percepció en el cos humà. Sorbito és un projecte artístic que proposa treballar les herbes i investigar algunes qüestions que sorgeixen en relació a la curació, les tradicions i ontologies ecofeministes. Es proposa escoltar el processos corporals d'olor, ingestió, tast i digestió mentre assisteix a cada una de les presentacions de la jornada.
www.ainhoahernandez.com

Acció 4
26 d’agost
12 h a 19 h

Mobirise

Faronda - Laia Estruch. Arts en viu

Orelles voladores - Nilo Gallego. Recorregut sonor

Vermut-conversa amb els artistes

Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals)

Diversión obligatoria - Júlia Barbany. Arts en viu

Itinerància de l'exposició Cap a les deus, una gramàtica fluvial produïda pel Bòlit. 
 
Oberta durant tota la festa major de Mieres (del 26 al 29 d’Agost):
· Deixar-te córrer - Anna Dot
· A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera - Jordi Mitjà
· A la intempèrie - Job Ramos

Presentació a càrrec d'Ingrid Guardiola, directora del Bòlit.

Jornada en col·laboració amb l'Antic Teatre i El Bòlit-Centre d'art Contemporani de Girona

Comprar entrades

Faronda pren la forma de les tonades de les cançons de camp de poblacions a prop del mar, que Laia Estruch va treballar per a l’obra Sibina (2019). A la bianyal 2021, va transformar i fondre aquesta cançó amb les tonades de les cançons olotines de taverna. En aquesta ocasió farà un treball site-specific per tal d'adaptar aquest cos de treball al territori de Mieres, experimentant els límits de la improvisació de la veu i provant d’establir un diàleg amb les dones d’aigua tot desenterrant tons ancestrals. 
www.laiaestruch.com

Orelles voladores. En Nilo Gallego escriu: 'Ha estat molt difícil prendre aquesta decisió degut a la importància i les grans expectatives que es tenien per a aquesta trobada. Després d'avaluar tota la situació juntament amb l'organització de nyamnyam i l'ajuntament, hem decidit que era el més assenyat arran dels infortunis que van precedir avui dia. Fins a l'instant que estic escrivint i publicant aquest text, el meu equipatge amb tot l'equipament tècnic, inclosa la gravadora TetsuoMK2, segueix sense aparèixer. Vam fer tot el possible amb el personal de l'aeroport de Mèxic i França però no hi havia solució. Per tant, ens plantegem realitzar la residència de creació fent enregistraments de camp, edició, manipulació i difusió sonora sense aparells físics. Disculpin l'atreviment, ens veiem allà...'
www.tea-tron.com/nilogallego

Diversión obligatoria es troba en un espai oníric en el qual l’humor s’ha trencat. L’estructura de l’acudit s’ha vist alterada i les paraules, sons i moviments experimenten espasmes irregulars. La broma, el truc, l’acrobàcia... s’interrompen i queden suspeses en un estat liminal entre el que ha estat i el que hauria d’haver estat... En aquest món fantasmagòric una actriu lluita per recuperar la lucidesa del seu cos. https://juliabarbany.hotglue.me/

Cap a les deus. Una gramàtica fluvial és una exposició produïda pel Bòlit, Centre d'art Contemporani de Girona, que itinera a Mieres amb una versió reduida de la seva formalizació presentada al Bòlit la tardor passada. En aquesta ocasió es presenten les peces d'Anna Dot, Jordi Mitjà i Job Ramos:

'Girona és un assentament urbà molt influït per la seva fisonomia fluvial, determinat pel pas de quatre rius. El riu ens convida a relacionar-nos ecològicament amb el territori, però també serveix com a espai de creació de metàfores que ens poden ser una eina molt necessària des del punt de vista conceptual, creatiu o vital. Una deu és una font subterrània, és d’on neix el riu i, com a tal, és un principi. Tornar a les deus és tornar allà, al rovell de l’ou, a l’ull del Ter. Tornar a les deus és remuntar el riu, convertir l’espai i el temps en quelcom reversible, fer d’allò que davalla una ascensió o, com a mínim, un diàleg, una alteració del curs natural de les coses mentre es treballa a partir del curs de les coses. El riu, com la memòria, s’estratifica; té les seves derives que fan i desfan el camí a batzegades, sense pautes; són un flux que de vegades s’esprimatxa o es desborda. La desterritorialització i la reterritorialització són accions que no li són alienes.' Més info https://web.girona.cat/bolit/exposicions/2021/capalesdeus

Deixar-te córrer. Proposta expositiva d’Anna Dot. Pel poble maori de Nova Zelanda, el riu Whanganui és un ancestre, un membre més de la seva comunitat al qual respecten i cuiden. És per això que, el 2017, els maoris van aconseguir un acord amb el govern segons el qual el riu pot disposar d’uns re-presentants legals a les corts que vetllin pels seus drets i els defensin. Seria possible aconseguir el mateix per a un riu com el Ter? Anna Dot parteix d’aquesta pregunta per descobrir les percepcions històriques que s’han tingut al voltant del Ter, així com els límits ideològics del sistema judicial en les seves relacions amb el medi ambient. Primer assaig per a l’elaboració d’una proposta legislativa que defensi el reconeixement de la personalitat jurídica del riu Ter. El vídeo recorre diferents trams del curs del riu Ter en paral·lel a la veu que llegeix la proposta legislativa elaborada, la qual també pot llegir-se en aquest document. Per a aquesta exposició, es presenta el video i els documents legislatius que han servit de referència per al projecte, així com imatges de mitologies d’altres cultures que es relacionen de maneres diferents a la nostra amb la resta d’éssers vius i elements naturals. 
www.annadot.net

A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera
de Jordi Mitjà. La capacitat sorneguera dels rius —jaciments en moviment perpetu— els vincula als relats del món. El riu et retorna, de sobte, alguna part del passat i et toca, irremeiablement, lidiar amb aquell fragment de temps esborrat. El projecte tracta d’això, de l’intent de sumar algunes capes de sentit per desdibuixar el relat que el riu ens mostra i apropar-lo al desig col·lectiu.
www.jordimitja.com

A la intempèrie de Job Ramos. Procés de recerca artística en el qual se superposen estratègies de treball pròpies de l’antropologia visual i les intervencions site-specific. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi d’una problemàtica concreta, situada. Fer un seguiment d’un grup de biòlegs i experts que treballen per evitar l’extinció del cranc de riu europeu davant l’amenaça d’una espècie invasora, el cranc americà. I analitzar, a partir d’aquest cas d’estudi, les relacions que s’estableixen entre naturaleses humanes i no humanes.
www.jobramos.net

Espai nyamnyam

L’any 2019, després de 8 anys desenvolupant el projecte a Barcelona, el col·lectiu nyamnyam va decidir traslladar la seva base d’operacions a Mieres, una població de poc més de 300 habitants a només 15 quilòmetres d’Olot i Banyoles. Al mig del poble hi ha l’espai nyamnyam, d’una extensió de més de 400 m2 amb diversos espais, que acull durant tot l’any procesos de creació, trobades, intervencions i tallers, per a promoure el treball transdisciplinar.

Per primera vegada, l’any 2020 les portes del mas es van obrir al públic amb una mostra del treball de diversos artistes amb què col·laboren. L’objectiu és doble: per una banda donar a conèixer el projecte als veïns, veïnes i al públic general, i per una altra promoure pràctiques artístiques situades que modulin en funció d’on, com, quan i amb qui es produeixen.

Enguany, totes les propostes que es presenten al cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ estan adaptades al lloc del propi espai nyamnyam, i del que l’envolta. En aquest sentit, el projecte treballa a partir de la memòria del mas, com a centre de producció i vida. En ell, per exemple, es batia el cereal, s’elaboraven estris i es cultivaven aliments.

Un altre dels punts d'interès és el de reterritorialitzar la cultura i no fer-la una cosa exclusiva de les grans metròpolis. El mas es converteix en un espai que permet la dilatació del temps i l’espai, i que facilita les condicions per a compartir i reflexionar sobre les pràctiques artístiques contemporanees. Això no suposa un aïllament o negació del vincle amb la ciutat, sinó de pensar aquesta relació en retroalimentació. A partir d’aquesta relació, aquest any s’ha ampliat la col·laboració d’institucions culturals de naturalesa diversa, que obren encara més l’espectre artístic ampliant l’impacte cultural del cicle; així s’ha tramat col·laboracions amb el Centre de Creació de Dansa de La Caldera, La Capella (Barcelona Producció), l’Antic Teatre, El Bòlit - Centre d’art Contemporani de Girona i el Festival Sismògraf.

Informació pràctica

Carrer Can Caló 38
Mieres 17830 (Girona)

Mieres es troba a 15 minuts d'Olot i Banyoles en cotxe. En transport públic es pot arribar a Mieres en taxi per uns 20€ o amb el bus a demanda desde Banyoles (de dill a div). 

Aquí sota teniu els horaris de transport públic per arribar a Banyoles, Olot i Girona. Si teniu qualsevol dubte ens podeu escriure al nostre correu electrònic.


Informació pràctica

1

Bus

Barcelona - Banyoles - Olot
Horaris Teisa

Banyoles - Mieres
Horaris bus a demanda 

Olot -Mieres
Horaris bus a demanda 

2

Tren

Barcelona - Girona
Horaris Renfe

Enllaçant amb Bus
Girona - Banyoles
Horaris Teisa 

3

Taxi

Servei de taxi desde Banyoles i Olot a Mieres.
Pere Miquel Masias
Tel. 629 560 286

4

Allotjament

Allotjaments a Mieres
+ Info

Casal Sant Miquel
608 41 60 34
Bosc del corral s/n,
17831 Sant Miquel de Campmajor
+ Info

Crèdits

Nyamnyam és un espai i col·lectiu creat el 2012 pels artistes Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l'intercanvi de coneixement en cada context (g)local en el qual treballen. En aquest encreuament entre arts en viu, pensament i gastronomia crítica, pedagogies i interacció social, creen situacions per activar o recuperar modes de relació en un sentit holístic, incorporant organismes (escala humana i altres), sistemes, ambients, relacions, etc. Han realitzat i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador. Més informació a www.nyamnyam.net

Un projecte del col·lectiu nyamnyam (Ariadna Rodríguez i Iñaki Alvarez) en col·laboració amb La Caldera - Centre de creació de dansa, La Capella (BarcelonaProducció), Antic Teatre, el Bòlit - Centre d'art contemporani de Girona, i que forma part de l'Ona Expansiva del Festival Sismògraf '22.

Suport comunicació: Olga Alvarez i Clara Narvión

Amb el suport de l'Ajuntament de Mieres, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya (OSIC).

Amb la col·laboració de: