EL DOLOR

En el marc de Murmuris, el programa d’arts en viu del 30è aniversari del MACBA, es presenta una sessió a càrrec de l’Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI). Entre 1996 i 1998, l’OVNI va comissariar al museu setze programes temàtics de vídeo pioners en el seu gènere, i va establir les bases de la primera videoteca del MACBA. Reprenent aquell esperit d’exploració crítica de les imatges, aquesta nova proposta enllaça amb aquella experiència fundacional i reactiva el seu potencial per pensar els buits, els arxius i les memòries en disputa. 

Aquesta sessió intenta abstreure’s dels fets històrics per endinsar-se en un terreny que pertany als dominis d’un somieig davant d’un present massa aclaparador: les restes visibles i invisibles, enigmàtiques; la memòria tornant-se fràgil, l’esperit del bosc encara amagant secrets. Revisions de ruïnes visitades i actualitzades. Testimonis en baixa resolució en l’espai viu i tangible d’una superfície anomenada pantalla, on podem escoltar l’absència. 

Tres seqüències de temps provinents de l’arxiu de l’Observatori de Vídeo No Identificat que contenen un espectre hermètic, el qual requereix i promou la interpretació: des del record de la interrupció o l’absència sospitosa d’alguna cosa tangible després de la tragèdia fins a la declaració íntima i directa que anomena l’impensable. Aquesta sessió ens introdueix en l’oblit de situacions distants entre si, però totes properes al nostre present; aquelles que en el seu moment potser va semblar que transcorrien en un silenci preocupant i que ara es mostren reveladores. Els seus vestigis parlen en veu baixa de presències i pressentiments difícils d’anomenar; es tracta de fragments que dialoguen amb les restes, visibles i invisibles, que deixen rere seu la violència, la destrucció i els processos de transformació. Són peces que exploren, des d’estratègies diverses, la memòria que esdevé fràgil, la història que es reescriu i l’irreal que es filtra en l’experiència del quotidià. 

Una reflexió que desvela la irrealitat d’un trànsit del qual encara ens estem despertant i que, tanmateix, ja comencem a oblidar en iniciar-ne un de nou. 

Una sessió de temps i pols, efecte d’un somni enterrat, o somnis de crit quan les estrelles em van parlar ahir, abans de l’albada. Seqüències de temps sobre les petjades de l’oblit.