SI NO VOLS VOLS POLS NO VINGUIS A L'ERA

Presentació PLANT - CRL-Central Eléctrica, Duncan Dance Research Center, Rosanayaris i nyamnyam

La primera jornada del cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ s'emmarca en el projecte Performing Life Akademia Network. PLANT és un projecte transdisciplinar de dos anys de durada que pretén fomentar el desenvolupament i l'experimentació de pràctiques artístiques i curatorials contextuals que creuen les arts en viu, el procomú i la vida quotidiana. PLANT és una col·laboració entre tres centres de recerca i creació: CRL – Central Elétrica a Porto (PT), Isadora i Raymond Duncan Dance Research Center, a Atenes (GR) i Espai nyamnyam a Mieres, Girona (SP).

Després d’una primera fase centrada en generar un territori comú tant pels contextos com per les artistes participants en el projecte, PLANT es troba en la seva segona fase, centrada en el disseny, el desenvolupament de metodologies, i la posada en comú d’eines que estan circulant durant el projecte. Així es proposa testejar un conjunt de pràctiques en context, que permetin definir metodologies que s’implementaran durant la fase final de PLANT, a la tardor del 2024 a Porto (PT). 

Una de les bases del projecte és el llegat de les ecocomunitats establertes per la família Duncan. Això va succeir per primera vegada a Atenes, on avui es troba el Duncan Dance Research Center a Grècia, organisme que forma part del projecte PLANT. Les idees de Plató sobre el vincle indivisible entre l'art (techni) i l'artesania (techniki) van ser la pedra angular del pensament de Raymond Duncan sobre la síntesi de l'art i la vida. L'objectiu principal de la seva filosofia era el desenvolupament dels individus mitjançant el que va anomenar ‘accionalisme’. 

Així doncs, després de reflexionar en profunditat sobre els modes de producció i com socialitzar-los, aproximem aquesta segona fase a partir d’una de les contradiccions que el propi Raymond Duncan va manifestar. Com a acció sostinguda, proposem crear el paper que ell no va elaborar mai. Pensar aquest paper com a infraestructura física i conceptual per al manual que PLANT està creant de manera participada. Un paper elaborat a partir de fibres vegetals trobades al voltant de Mieres, una acció que es (re)situa en el nostre territori, i que esdevé metàfora de decreixement.

Taller de fer paper - Aitor Climent Barca

El taller de fer paper és una dinàmica formada de petites accions concatenades amb l'objectiu de transformar la cel·lulosa de fibres vegetals en un paper, per mitjà de l'aigua. Les accions es duran a terme entre el dissabte 4 i el diumenge 5 de maig. El primer dia s'estovaran les fibres mitjançant el procés del llexiuat per posteriorment desfer-les. L'endemà es barrejarà la pasta paperera amb aigua per tal de formar els papers, premsar-los i deixar-los assecar. Aquesta proposta té format de taller obert i s’anirà executant en paral·lel a la resta d’activitats, oferint un espai d’aprenentatge col·lectiu sostingut durant les dues jornades. 

Place X - Catarina Vieira

‘Place X’ parteix del poema d'Alexis Pauline Gumbs per reflexionar, des d'una perspectiva ecofeminista, sobre els mecanismes d'extracció de valor dels cossos, els ecosistemes, la vida i les relacions. L'extractivisme marca amb una X el lloc del tresor. Fer mapes per a recordar on s'ha oblidat o s'ha amagat alguna cosa valuosa. En aquest moment, cap lloc, cos o forma de vida queda sense marcar. Aquest projecte pretén crear mapes de ficció dels llocs on no volem o no podem tornar perquè no hi ha cap tresor per extreure, ni cap plaer per descobrir. I, al mateix temps, investigar accions de camuflatge per crear narracions sobre allò que encara volem i podem preservar, per tal d'ampliar la imaginació dels modes i operacions disponibles per reanimar objectes, matèries, sentits, efectes, dins de la devastació, pèrdues i deutes.

AURA - Rosanayaris i nyamnyam

A l’Abril de 2021, els artistes Rosanayaris i nyamnyam, van re-fer el viatge seguint la ruta original que la família Duncan va fer l'any 1903 per viatjar per mar d’Itàlia a Grècia; aquesta viatge es descriu al llibre “Mi vida” escrit per Isadora Duncan (germana de Raymond Duncan). El seu objectiu era revisitar la figura de Raymond i descobrir de manera experiencial, la seva manera de pensar. La família Duncan viatjava guiada per la història antiga d'Ulises i els ideals al voltant de la cultura grega antiga. En el seu cas, els artistes van viatjar mentre llegien i ‘encossaven’ la vida i les idees de Raymond. Van començar Bríndisi i van passar per diversos llocs que havia visitat la familia Duncan fins arribar a Atenes, desplegant una sèrie d'informació i fent un altre viatge en el temps. L’exposició és una oportunitat per a re-descobrir la figura de Raymond Duncan, en diàleg amb les històries recopilades durant l’investigació d’aquest projecte, durant els darrers dos anys.

Taller de traducció de l’ACCIONALISME de Raymond Duncan - Anna Dot 

A partir del manifest ‘Accionalisme’ escrit per Raymond Duncan l'any 1947, es proposa un taller per explorar els límits d'un llenguatge comú, de la traducció, però també de la nostra capacitat d'accedir a documents històrics de manera poètica, amb una certa aproximació performativa. Una manera d'examinar críticament nocions, significats i eines dispars per apropar-nos a la nostra comprensió comú i col·lectiva del que entenem per ‘accionalisme’. 

Aquest taller de traducció l’ha portat a terme l’artista Anna Dot amb els estudiants del grau de Belles Arts del Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona (BAU).

OMEN - Rosanayaris i nyamnyam en colab amb Estel Boada i Daniel Moreno Roldán

OMEN, la videocreció central de l’exposició AURA, s'estructura en 25 rapsòdies, seguint les petjades del viatge original de la familia Duncan desde Brindisi a Atenes el 1903. La pel·lícula s'ha editat sense l’estructura rígida d'un guió i es proposa des del hipertext fílmic, en el qual les experiències del present es juxtaposen amb passatges de l'Odissea d'Homer, l’oracle de les runes, la tradició oral, la carta astral d’en Raymond Duncan o parts d'una entrevista de 1955, d’Orson Wells a Raymond.

La major part dels vídeos són captats durant les dues setmanes de viatge que realitzen Rosanayaris i nyamnyam el 2022, acompanyats pels fills d'Ariadna i d’Iñaki: Gal·la i Juls. Tota la famíla expandida, va participar en els enregistrements de forma lúdica, i el muntatge cinematogràfic es va realitzar un any després. Isadora Duncan i l’oracle, ens expliquen la història d’en Raymond Duncan, a través de la interpretació en directe d’Estel Boada i Daniel Moreno Roldán. 

Monumentum - Vasilis Ntouros, Dora Zoumba & Aris Papadopoulos

Aquest projecte es centra en els monuments com a artefactes i com a símbols; i el "monumenting” com a procés sociotècnic que implica els qui dissenyen i signifiquen els monuments, els cossos que els construeixen i interactuen amb ells, així com els materials i les tècniques utilitzades. Els artistes veuen el "monumentar" com l'acte de dissenyar, erigir, modificar, mapejar, crear sentit i gestionar un monument. Amb aquest projecte, volen explorar el “counter-monumenting” com una pràctica d'art públic convivencial (és a dir, fàcil d'utilitzar, mantenir i reparar) i replicable, contextual i participatiu, que pot plantejar processos que aborden reptes socials i ambientals urgents. Veuen el “counter-monumenting” lligat al "counter-mapping" que fa referència als processos de producció de (contra)dades sobre un paisatge físic, social i cultural; dades que són ignorades deliberadament per narracions i mapes "oficials". El "counter-mapping" pot fer aparèixer ontologies silenciades, ja que els productes performatius poden convertir-se en eines de defensa que s'oposen a les narracions centrals i alhora, creen geografies i imaginacions alternatives i vivencials.

Temple - Esther Rodríguez Barbero

Què fa que un lloc sigui sagrat? Quin valor té allò immaterial que no ha estat classificat? Com preservar l'essència d'allò que ho manté viu? Quines paraules i accions són necessàries?

Des de fa temps Esther Rodríguez Barbero, està observant i treballant al voltant de què succeeix en els moments de transició, quan alguna cosa deixa de ser el que era per a convertir-se en una altra cosa encara desconeguda. Aquest moment en què existeixen multiplicitat de possibilitats latents. Aquesta és una invitació a mirar aquest present des d'un futur pròxim per a revelar algunes incògnites.

Fre d'emergència o nou sentit comú: Com (re)situem el decreixement en els nostres territoris?  - Borja Nogué

En les tesis sobre la filosofia de la història,  Walter Benjamin es preguntà si les revolucions no serien la locomotora de la història, tal com deia Marx, sinó més aviat el seu fre d’emergència. D'uns anys ençà, la idea del decreixement com a fre d'emergència o nou sentit comú vers l'acceleració del desastre socio-ecològic s’ha popularitzat inusitadament arribant a tenir una significativa rellevància internacional  tant en l'àmbit científic com mediàtic i, més recentment, fins i tot en la política institucional. Des de l’òptica decreixentista, no només s’emfatitza la irracionalitat de pretendre créixer il·limitadament en un planeta finit,  sinó que s’argumenta que aquest és un objectiu social perillós i indesitjable. A l’hegemonia del sentit comú de què ‘com més, millor’ el decreixement proposa construir ‘una vida simple, per tal que tothom pugui simplement viure’ com a sentit comú alternatiu. En aquest sentit, la proposta central del decreixement és una reducció planificada i democràtica del consum de materials i energia sobretot en els països rics i les classes benestants, emfatitzant estratègies que redueixin la petjada material i energètica del metabolisme social, basant-se en valors de suficiència i igualtat en el restabliment de l'equilibri entre societat i medi ambient. Així i tot, cal remarcar que decreixement no es pretén un credo messiànic ni la nova Arcàdia, sinó que és un concepte analític, normatiu i d’acció pensat per a la transformació de la realitat. Per tant, el decreixement requereix una discussió situada sobre com aterrar, articular i nodrir noves maneres de viure en consonància amb les necessitats humanes i del planeta que siguin justes i desitjables.