SI NO VOLS POLS NO VINGUIS A L'ERA

Noche cañón

Sofia Asencio treballa en col·laboració amb Beatriz Lobo i Tomàs Aragay per trobar una forma pròpia de generar text dins del gènere del monòleg còmic. Una obra que interactua directament amb el públic i en la qual es desplacen els límits de les formes arquetípiques de l’humor i la mala bava treballant els ritmes, els silencis, les paradoxes, les coses sense sentit, la sobreactuació, els contrapets i la fraseologia.

Los presentes

En Javi Cruz escriu: 'Mai he regalat un dibuix que no m'agradés. No els trobo a faltar perquè sé que estan penjats en algun lloc estimat. Los presentes és una seqüència d'alguns dibuixos regalats, que recupero per a aquesta ocasió durant uns dies. Es tracta d'ajuntar unes obres que tenen en comú això: haver estat vehicle o efecte d'algun vincle. Són imatges dispars, de temps diferents, que tornen emmarcades, trencades, viscudes per aquí. Un comissariat sense molt a ordenar, perquè l'ordre és el cronològic. Els uneix l'amistat'.

Sorbito

Sorbito és un projecte ideat per Ainhoa Hernández Escudero en col·laboració amb les herbes i els seus coneixements, per crear pocions que el públic pren abans, durant o després de cadascuna de les actuacions de la jornada. És un projecte curatorial sensible que connecta les peces de la jornada a través d'una experiència corporal. La pregunta principal d'aquesta investigació és: què passaria si en canvi de pensar la relació planta-humà com una relació unilateral, la pensem com una interacció entre dos agents que es troben per realitzar un procés? És un intent d'incloure altres sentits, nivells de la percepció i la consciència corporal en el context de les arts en viu. Prenent com a premissa que la realitat és un invent humà, es proposa trobar estratègies i enfocar els coneixements que poden distorsionar la percepció en el cos humà. Sorbito és un projecte artístic que proposa treballar les herbes i investigar algunes qüestions que sorgeixen en relació a la curació, les tradicions i ontologies ecofeministes. Es proposa escoltar el processos corporals d'olor, ingestió, tast i digestió mentre assisteix a cada una de les presentacions de la jornada.

Tierra Frágil

és un treball que s’inspira en les vides dels avis camperols, en contrast amb l’hedonisme del present. És un cant a la infància, la solitud, la por, la lluita, el desarrelament, l'esperança i l’amor.

Esmeralda Colette (veu), Angelo Manhenzane (percussió) i Joaquin Dolyenko (guitarra)