Jornada sobre pràctiques contextuals

Un espai de reflexió al voltant de les pràctiques artístiques contextuals, que aquesta edició ens convida a fer-nos la pregunta: “Natura, un escenari (+)?” 

Sovint parlem d’espectacles de sala i de carrer, però l’acte performatiu es desplaça també a indrets considerats ‘naturals’, a vegades a dins de les pròpies ciutats. Com es la relació que s’estableix amb aquests llocs? Són un simple escenari, o un agent actiu en les peces que es s’hi relacionen? Coneixem aquests indrets tant com coneixem els nostres teatres? 

A partir de la intersecció entre la pràctica artística contemporània i el context, es dibuixa una àrea de treball que desplega dimensions socials, polítiques, humanes i no humanes, rítmiques, atmosfèriques i ecològiques. Proposem un espai des de diferents aproximacions (creació, programació, curadoria, mediació, acadèmia…) per tal de poder trobar-nos a la natura i conversar.

Conceptualització Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez (nyamnyam) | Amb la participació d’Elvira Prado-Fabregat, artista, activista cultural i investigadora en ecocrítica. Juan Montserrat, tècnic Forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Javi Cruz, artista i programador del projecte ‘Bosque real’ (Madrid). Óscar Bueno, artista, performer i músic. 

L'excitació del paisatge: camuflatge
Óscar Bueno

L'excitació del paisatge pren forma a través de trobades, preguntes, música, publicacions i peces performatives que exploren la nostra relació amb el territori.

‘Emocionar el paisatge és emocionar la nostra mirada i la nostra escolta. Significa augmentar la saturació visual i sonora del que sabem per donar-li tensió i energia. Es tracta de generar una lleugera distància del familiar a l'espai obert per a altres maneres de ser. Es tracta de posar en relació elements que mouen els nostres ulls, la nostra pell, les nostres orelles. En essència, es tracta de produir una vibració sensible i conceptual cap als paisatges que atenem.’

Aquesta excitació es compon de tres peces, cadascuna corresponent a un moment concret del dia (migdia, tarda i nit) i a una manera diferent de relacionar-se amb el paisatge a través d'una experiència sensorial i performativa.

Aquesta primera peça es desenvolupa en un espai natural on un riu va fluir una vegada, però ja no ho fa, ja sigui a causa de canvis de terreny o canvis estacionals. L’excitació se centra en la idea del camuflatge i en com generar un paisatge sonor tant artificial com natural, realitzat en directe en l'entorn.