Jornada sobre pràctiques contextuals

Jornada sobre pràctiques contextuals
Coordina: nyamnyam

Quin és el rol del context? qui i com acompanya aquests projectes? quines temporalitats són necessaries per a desenvoluparlos? Què passa amb els materials simbòlics que es posen en circulació? Què hi ha abans, què queda després? Com canvien o s’adapten els modes de producció en aquestes pràctiques?

Obrim un espai de reflexió al voltant de les pràctiques artístiques contextuals desde diferents aproximacions (artistes, programació, curaduria, mediació, acadèmia, públic…). Volem compartir una diversitat de pràctiques que permeten que els projectes de creació es desenvolupin en context a partir d’una metodologia que s’implementa i s’adapta a cada lloc.

Proposem que aquesta jornada sigui també un espai de construcció d‘Això al poble no li agradarà a nivell territorial, per tal d’anar teixint una xarxa amb agents diversos que empatitzin amb aquest marc ampli i divers que estem dibuixant. Pràctiques que interactuïn amb el que és humà i no humà, des d’una perspectiva amplificada i crítica del que suposa la participació i el treball comunitari.

L'excitació del paisatge: camuflatge
Óscar Bueno

L'excitació del paisatge pren forma a través de trobades, preguntes, música, publicacions i peces performatives que exploren la nostra relació amb el territori.

‘Emocionar el paisatge és emocionar la nostra mirada i la nostra escolta. Significa augmentar la saturació visual i sonora del que sabem per donar-li tensió i energia. Es tracta de generar una lleugera distància del familiar a l'espai obert per a altres maneres de ser. Es tracta de posar en relació elements que mouen els nostres ulls, la nostra pell, les nostres orelles. En essència, es tracta de produir una vibració sensible i conceptual cap als paisatges que atenem.’

Aquesta excitació es compon de tres peces, cadascuna corresponent a un moment concret del dia (migdia, tarda i nit) i a una manera diferent de relacionar-se amb el paisatge a través d'una experiència sensorial i performativa.

Aquesta primera peça es desenvolupa en un espai natural on un riu va fluir una vegada, però ja no ho fa, ja sigui a causa de canvis de terreny o canvis estacionals. L’excitació se centra en la idea del camuflatge i en com generar un paisatge sonor tant artificial com natural, realitzat en directe en l'entorn.