L'estratègia de la ceguesa

Com descriuries el color blau a una persona que mai no ha vist?

A partir d'aquesta pregunta, L'estratègia de la ceguesa proposa un desplaçament: suspendre la mirada per explorar altres formes de percepció, explorar allò visible des de la seva absència. Un intent de tenyir l'espai de blau sense pintura ni llum: un blau només possible a través del cos, la paraula, la memòria. Una invitació a veure des de la foscor en un viatge d'anada i de tornada cap a les imatges.

Marta Azparren

Marta Azparren es mou entre el cinema experimental, les arts vives i el dibuix. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Becària resident a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 2022 (cinema experimental). El seu treball proposa una metareflexió sobre l’activitat artística amb especial atenció a les connexions entre creadora, espectadora, obra i maquinària interna de la mediació, producció i exhibició. La mirada es dirigeix a més cap al no visual en el visual, allò que tendeix a desaparèixer. Les seves propostes audiovisuals tendeixen cap al cinema expandit, l’edició en viu, l’spoken cinema o la videoinstal·lació. Les seves peces s’han mostrat a Cineteca Matadero, Museo CA2M, Festival Domingo (La Casa Encendida), Xcèntric CCCB, La Capella, Círculo de Bellas Artes, Acadèmia d’Espanya a Roma, Arts Santa Mònica, Festival de Otoño, Triennale di Milano, Werkleitz-Centre for Media Art, Centre Cultural Espanyol a Mèxic, Art Beijing i els festivals LOOP, Festival de Cine de Madrid, New Media Film (LA), DFA’s Dance on Camera (NY), Videoformes Kassel Dokfest, Strangloscope, CineToro, Les Instants Vidéo i Zebra Poetry Film, entre d’altres. Ha publicat l’assaig Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes, sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge, a Libros de la Resistencia (2a ed., maig 2023).
Des d’octubre de 2023 és artista investigadora resident al Multisensory Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, amb el projecte «Epojé. Grau zero de la imatge».