Per a què una residència artística?

Els artistes necessiten diversos recursos per a desenvolupar els seus processos de recerca, generar metodologies i pràctiques, aprofundir en el seu discurs o produir obra. No obstant això, un dels factors més determinants continua sent disposar de temps de qualitat. En el context de hiperestimulación en el qual vivim, no sempre és fàcil trobar la situació idònia per a la creació i el pensament artístic.

Les primeres residències artístiques, tal com les coneixem avui, tenen els seus orígens a finals del Renaixement i sorgeixen amb l'objectiu que els artistes poguessin dedicar-se en exclusiva al desenvolupament de la seva pràctica. A la ciutat de València —la tercera en població de l'Estat— aquest model és encara relativament recent i ha començat a consolidar-se en els últims deu anys en l'àmbit de les arts escèniques.

En aquesta jornada proposem obrir un espai de reflexió col·lectiva entorn del que implica una residència artística: quina és la seva potència, però també quins són els seus límits i fragilitats. Per a això, plantegem un exercici de canvi de perspectiva: i si ens situem en el lloc dels espais de residència? Què ens agradaria oferir? Amb quins recursos? A canvi de què? I, d'altra banda, què ocorre si ens posicionem com a artistes? Quines expectatives tenim? Quines necessitats apareixen?