Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot

«Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot» és una exposició sobre les publicacions del projecte Nyamnyam, un dispositiu per fer patent tot l’entramat humà que hi ha darrere d’aquest projecte editorial autogestionat, de quatre anys d’edat: vint-i-quatre persones que han realitzat text, fotografia, il·lustració, edició, maquetació, impressió… Ells i elles hi són presents a través de vint-i-quatre edicions que cadascun ha cedit de la seva biblioteca personal durant el temps de l’exposició. Així, podem entendre els fanzins, pòsters o llibres de Nyamnyam des de l’univers propi dels seus productors, consultant una agenda, novel·les, un manual sobre plantes, una llibreta d’apunts, un còmic, un llibre de cuina, un catàleg d’artista o fins i tot una partitura de J. S. Bach.

Com escriu la Joana Hurtado en una de les publicacions:

Mostrar les maneres de fer i dir de cadascú, per molt petites que siguin, és reconèixer-ne el valor simbòlic, reivindicar-lo com l’única manera que tenim de fer-nos un lloc, ja sigui a la cuina, durant el convit, o per al record, a través de les impressions que Nyamnyam publica com a fruit de l’aventura. Passat el present, què en queda, d’aquesta dolça obstinació? Segons Revel, la millor manera de conèixer la història del nostre paladar, de rastrejar els gustos i els sabors dels nostres avantpassats, és a través de la literatura, ja siguin receptaris o novel·les, tractats de cuina o poemes. «Sense restaurants. Manera de consolar-se: llegir llibres de cuina», escriu Baudelaire. En la memòria dels cossos, la mateixa creativitat que ens porta a tastar coses noves també ens apropa allò que voldríem i no podem tenir. Segueix Baudelaire: «Sense amant, llegiu un llibre d’amor». La imaginació també ens alimenta.
 
I això també ens ho diu Nyamnyam, ja que en realitat el cicle d’intervencions que programa «Todo…» és tot. Una única paraula per arribar amb el llenguatge allà on el cos no pot. Un mot que inclou en el nostre dia a dia la pura potencialitat. Sense límits. Cap sacrifici. Res imparcial. Perquè en aquest lloc comú no hi ha res sagrat ni res neutral. Com deia Vicent Andrés Estellés: «Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot». Una altra manera de dir les ganes que en tenim.

Joana Hurtado Matheu, extracte de «Les ganes o la dolça obstinació de la creativitat quotidiana».
Text inclòs en la publicació Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda, 2015