SER SENSE SER-HI

La capella com a punt de trobada. La capella com una gran taula. La capella com a infraestructura col·lectiva. On són els bancs de la capella? Crear un dispositiu de suport i retroalimentació. Un lloc per a deixar anar el pes, el cos, apareixent així el que està viu - visible o invisible - en forma humana, de bacteria, o altres. La capella obra cada dia de 19 h a 20:30 h. Prime time a la capella. Exposicions performatives i adaptatives per força.

'Ser sense ser-hi', planteja totes aquestes qüestions a partir d'un cicle d'exposicions com a resultat del procés de treball amb els artistes, que s'està portant a terme de Desembre '19 a Setembre '20 a l'Espai nyamnyam, el context d'acció i pensament del col·lectiu que cura aquest cicle. Així vol assajar el rol dels curadorxs des de l'acompanyament proper, que té a veure amb la dilatació del temps i el compartir. D'aquesta manera ens allunyem dels formats estandarditzats de mostra de processos i sobretot de resultats, aproximant-nos més a l'acció quotidiana d'estar juntxs com a modus d'acció i creació.

El cicle inclou de manera explícita l'acció processual en el seu relat, tant de manera individual com col·lectiva. Així, cada exposició es converteix en aliment de la següent, en una metodologia pròxima al cadàver exquisit que converteix en material plausible i adaptatiu el que ha succeït en la fase/exposició anterior. Proposem un sistema de retroalimentació que posa en circulació lògiques pròximes a l'ecologia, no tant des del reciclatge, sinó des de la resinificació i apropiació dels materials passats.

Ser sense ser-hi perquè hi hagi altres possibilitats d'habitar més enllà de ser-hi (nosaltres).