La llenya escalfa dues vegades
Laura Roig i Guiu

“La llenya escalfa dues vegades” és una proposta de contacontes que es realitzarà als entorns de Mieres. A través de converses i trobades amb algunes veïnes del poble sobre els seus vincles amb el bosc, han sorgit nous relats que s’entrellacen amb la ficció i la fantasia per mostrar els diferents imaginaris que envolten aquest espai.

El bosc sempre ha estat escenari de molts dels contes que ens han explicat. Aquests relats, sovint, han condicionat la manera com l’imaginem i el comprenem. En aquesta proposta, el bosc no és només un escenari: és un protagonista actiu, que es transforma a través dels ulls i els cossos de les persones que l’habiten i l’han habitat quotidianament.

Êttupendô Deliriô
Iver Zapata

Una aliança entre la dansa i les pràctiques màgiques localitzades.
Un gest d’herència dissident per a sanar una ferida de despertinença.
Una resposta marika no-binària davant la violenta normalització de la cultura que ens exclou com a experiències de vida irracionals, com a bogxs, salvatges, malaltxs.

Êttupendô Deliriô és un treball de vinculació territorial amb la meva memòria, lxs mevxs mortxs, les meves muntanyes, les criatures de secà, ‘las curaderas’ del meu poble, ‘los agüeros’, els esperits protectors, els dimonis provocadors i les imatges carregades que poblen tot això.
Les cultures màgiques vernacles poden ser enteses com a formes de vinculació territorial antihegemòniques. Els seus coneixements i pràctiques ofereixen una resistència al pensament eurocèntric imposat normalitzador, extractivista i cisheterocolonial, a l’oferir altres formes d’estar, ser i relacionar-se. És així com aquestes cultures populars entren en diàleg amb les experiències cuir, amb els nostres deliris de disfòria, desrealització i despersonalització. Vull, per tant, acollir aquest pensament màgic que atravessa la meva genealogia per a trobar, com a subjecte dissident, les meves formes de pertinença.

El gran bluf
Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda

Qui diu que què? Si fa no fa, diu sí, diu no. Van a la seva, dos poetes que amb la paraula bufona no fan comèdia, és tot teatre, tot és mentida, van de broma en sèrio tallant caps. Adorno diu que en la constel·lació de l'animal, el boig i el pallasso hi ha els fonaments de l'art. És més o menys això, poc molt, ja ho trobareu.