Querides lectores. Desig d’audiència i autoedició
La Fanzinoteca

Investigació sobre les formes amb què les pràctiques d'autoedició imaginen les seves comunitats lectores. Prenent com a base el fons de La fanzinoteca ambulant, el projecte parteix de l’anàlisi de textos, sovint poc atesos, que habiten els fanzines i altres publicacions autoeditades (editorials, cartes als lectors, manifestos, declaracions d'intencions o convocatòries) per entendre'ls com a espais on es projecta el desig d’audiència, és a dir, com des d’aquestes pràctiques editorials s’imagina qui hi ha a l’altra banda i se l’interpel·la.
La participació a "Si no vols pols" es planteja com un punt de partida d’aquesta recerca, lectura i experimentació editorial orientat a la construcció d'un arxiu d’aquests gestos editorials. Lluny d'entendre l'arxiu com un dipòsit estable de documents, des de La Fanzinoteca Ambulant l’entenem com un dispositiu viu capaç de produir noves preguntes, relacions i relats a partir dels materials que conserva.
La recerca explorarà també possibles formes de traducció material dels resultats, assajant dispositius editorials que oscil·lin entre la publicació, el quadern de treball, el catàleg i l'arxiu expandit. El que es presentarà no és tant una conclusió com l'obertura pública d'un procés de treball.

La Fanzinoteca és un arxiu mòbil de publicacions independents impulsat per Lluc Mayol, Ricardo Duque i Matías Rossi des de 2008, que reuneix, preserva i activa un anarxiu que actualment compta amb més de mil set-cents exemplars catalogats procedents de l'Estat espanyol, Llatinoamèrica i altres països. Al llarg de més de quinze anys de trajectòria, s'ha consolidat com un projecte de referència en l'àmbit de la mediació cultural vinculada a l'autoedició, participant en programes públics, exposicions, tallers i dispositius de recerca en institucions d'art contemporani, universitats, escoles i centres culturals tant d'àmbit estatal com internacional.
El seu treball se situa explícitament davant les lògiques de captura institucional i industrial de la cultura, defensant el fanzine i l'autoedició com a pràctiques editorials precàries, col·laboratives i autònomes, i com a recordatori material que existeixen altres economies culturals basades en la cooperació, l'intercanvi de sabers i la producció situada de comunitat. Des d'aquesta posició, La Fanzinoteca Ambulant ha contribuït a ampliar el reconeixement del fanzine com a camp d'estudi, pràctica artística i eina de mediació cultural.

Monstru*
Quim Packard

Rrrmmmsfsfsm…Monstru és una estructura de coexistència que convoca un moment d'apropament a un possible ésser còsmic, desconegut i màgic. Un cos compost i articulat per un sistema d'orificis, ulls, epidermis, pèls, òrgans, mites, imaginaris, pors, desitjos i materials.

Per a aquesta ocasió, Monstru s'activarà amb una performance construïda a partir d'un procés de treball amb el grup de joves de Mieres. Un exercici de posar veu i d'escolta. D'endinsar-se en un lloc, en un context, en un entramat d'històries, coneixements i experiències.

El Monstru s'endinsa en la realitat de Mieres per alimentar-se dels seus desitjos, pors, neguits i sensacions. S'interessa per les coses aparentment poc importants, les friccions, les ombres i allò intangible. Explora, juga i sent. I, si ens hi apropem, ens comparteix el seu món, que s'emmiralla amb el nostre.

Quim Packard és artista i gestor cultural. La seva pràctica s’articula al voltant dels efectes concrets d’una societat capitalista i extractivista sobre les formes de relació, d’organització i de subjectivació col·lectiva. A través d’instal·lacions, performances i projectes col·laboratius, examina com l’alienació tecnològica, els relats del progrés i les estructures institucionals produeixen jerarquies i formes d’exclusió sovint naturalitzades.
El dibuix constitueix un element central de la seva pràctica. El concep com una eina de pensament i de desplaçament crític, inscrita en la tradició del dibuix, el còmic i la il·lustració. L’humor, les referències pop i un registre deliberadament ambigu o naïf funcionen, per a ell, com a estratègies per desdibuixar jerarquies, desactivar l’autoritat i obrir espais de lectura més porosos, tant a l’interior com a l’exterior de les institucions culturals.
Els seus projectes artístics combinen una mirada crítica sobre el sistema de l’art amb investigacions sobre natura i cultura. Des de 2023 impulsa el projecte de recerca Context Obert, centrat en el context artístic al Camp de Tarragona. És professor al grau de Belles Arts de BAU (Barcelona), on imparteix assignatures vinculades a l'art, l'educació i l'activisme.

*Amb la participació de l'Escola Finestres de Mieres, el grup de joves i la seva dinamitzadora Nur Ollé, i la col·laboració de Mar Grau Satorras i Ioia Satorras.
El projecte MONSTRU s’ha desenvolupat amb el suport de la beca: Ayudas a la Creación Contemporánea del Ministerio de Cultura.

Las Otras: El archivo Vivo De lo Efímero
Norma Pérez

Las Otras: El archivo vivo de lo efímero és una peça escènica que investiga el transformisme com a pràctica d'arxiu encarnat d'ancestralitats transvestides i trans. A través de tecnologies drag com el lipsync, la reencarnació, l'exageració i el gest, l'obra activa memòries no institucionalitzades i sabers d'altres que aprenem per repetició, construint una genealogia dissident en què els cossos esdevenen arxiu, transmissió i transficcions que fan possible el potencial transformador d'aquesta pràctica.

Norma Pérez, també coneguda com a Norma Mor / Muerte a la Norma, és una artista travesti i actriu xilena establerta a Barcelona. La seva pràctica transdisciplinària articula la performance, les arts visuals i el drag com a tecnologia crítica i de transformació social. Investiga el transformisme com una eina per hackejar el gènere i subvertir els sistemes normatius.

Forma part del duo creatiu M0nster.L4b, juntament amb Lu Chieregati, residents a La Escocesa durant el període 2024–2025, i desenvolupa L'arxiu viu de l'efímer al Graner el 2025. És directora del programa d'entreteniment crític Kobra Kuir i imparteix tallers sobre gènere, art i identitat.

Es va formar en Arts de la Representació Teatral a la Universidad Finis Terrae i en Pedagogia Teatral a la Universidad de las Américas (Xile). També va cursar el PEI del MACBA i actualment participa en el programa de dansa Campar Campo, organitzat en col·laboració entre La Caldera i La Poderosa.

La seva trajectòria vincula la formació acadèmica amb pràctiques artístiques dissidents, consolidant-se com una veu rellevant en l'art i l'activisme a l'Estat espanyol i a Abya Yala.