Siempre, Siempre

Quines són les imatges latents en aquest espai? Espai que és fàbrica, espai que és cinema, espai que és cos ... Per entreveure aquestes imatges prenem l'espai com a objecte.

Potser són imatges que porten a abandonar la productivitat incessant. Potser són imatges que necessiten una sortida, però, en quina pantalla podria donar-se aquesta fuga?

Una arqueologia del que ja està allà.

Una llum trontolla fort. Fins i tot quan el projector ha deixat de trontollar, hi ha imatge.

Interrompre. Fer venir una transformació.

Quan la pantalla de la imaginació sorgeix dels rastres, de les restes, de les esquerdes d'un espai, dels llocs entre objectes situats a la cruïlla de diverses tensions, és llavors quan l'objecte ja no és una cosa física posada davant de l'ésser humà, sinó una realitat que respon i rep aquesta intersecció de tensions. Hi ha terratrèmols en curs al llarg de les línies de falla entre aquestes relacions. Regions sísmiques que són el lloc de la imatge i de la imaginació, on totes les coses, humanes i no humanes, reals i fictícies, són igualment objectes. Llocs en trànsit desproveïts de tota determinació fixa.

Tot depèn de la manera com habitem l’entre.

Relacions entre sons, llums, cossos, hacks, que reparen i trastegen, disposant una mirada obliqua que permet sostraure'ns de la necessitat d'encadenar imatges, de voler entendre-ho tot, quedant només impressions parcials, ficcions no hegemòniques