GEOGRAFIES INVISIBLES

La confiança que ens ha transmès l'equip de l'Observatori del Paisatge, ens ha donat l'empenta per a escriure sobre paisatge sense ser-ne experts, sinó més aviat situant-nos en el lloc de l'experimentació, de la prova-error, de l'escolta, del 'fer mentre passa'; espais que reconeixem com a propis en la pràctica artística contemporània.

Tenim la sort de tenir el geògraf i fundador de l'Observatori del Paisatge Joan Nogué a prop; a prop perquè vivim a menys de sis quilòmetres de distància, i a prop perquè mantenim un espai de conversa preuat amb ell i l'Adela, on tenim l'oportunitat de xerrar - com a mínim - cada estació de l'any. Partint de problemàtiques locals que ens preocupen, parlem sobre sistemes de reaprofitament d'aigua, construcció amb fusta, gestió forestal, el paper dels boscos, què mengen les mallerengues o si les oques noten el canvi de temps, que ha deixat caure les poques gotes de pluja que hem vist últimament. La conversa es va filant, i ens endinsem en els estereotips i fins i tot arquetips en el paisatge, les geografies invisibles, els paisatges incògnits, els paisatges que no veus, però els sents, i tornem a Lin Yutang, el filòsof i escriptor xinès que vam descobrir en una de les primeres converses amb en Joan ja fa uns anys. Així recordem un dels seus aforismes, que per a nosaltres és ja una frase cèlebre: "La meitat de la bellesa d'un paisatge depèn del mateix paisatge, i l'altra meitat de qui el contempla".

Podríem dir que aquesta dimensió perceptiva i fins i tot subjectiva, va significar la nostra porta d'entrada al paisatge. Allà vam sentir com es creuaven aquestes qüestions amb el nostre treball, amb la nostra pràctica, amb l'entesa que tenim de la cultura, de l'art i fins i tot de la vida.