Nyamnyam

nyamnyam

Iñaki Alvarez i Ariadna Rodriguez

Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez són nyamnyam. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l'intercanvi de coneixement a través d'estratègies d'interacció en cada context (g)local en el qual treballen. En aquesta cruïlla entre arts en viu, arts visuals, pensament crític i pedagogies, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes i la curadoria entesa com a espai transdisciplinar de relació i disrupció, friccionant amb la visió estandaritzada de la mercantilització de la cultura. 

Han desenvolupat diverses peces teatrals presentades a festivals internacionals, com el Festival Les Urbainnes a Lausanne, Suïssa; el Festival Radical Hospitality al Blackbox Teater d’Oslo, Suècia; el Festival MIR a Atenes, Grècia; el Festival Danza en la ciudad a Bogotà, Colòmbia; el cicle SALIVA a CentroCentro, Madrid; el Festival Short Theater de Roma, Itàlia; o el Festival ZOOM IN! al Duncan Dance Research Center d’Atenes, Grècia, entre d’altres. Han dut a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador.Després de vuit anys d'activitat al seu espai de Barcelona, el 2020 obren les portes de l’Espai nyamnyam al micropoble de Mieres (Girona), una cooperativa cultural centrada en la pràctica artística contemporània en l’òrbita del decreixement. Els seus projectes han obtingut el suport d'Acció Cultural Espanyola (AC/E), a través del seu programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE), de la Generalitat de Catalunya (ICEC i OSIC), de Creative Europe (Unió Europea), així com de l'Institut Ramon Llull (Catalunya).

Espai Nyamnyam

L'Espai nyamnyam neix el 2012 de la mà dels artistes Ariadna Rodríguez i Iñaki Álvarez, i s'ubica a Mieres (Girona) des del 2019, any en què va esdevenir cooperativa cultural.

La primera manera d'abordar el 'situar' és pensar l'espai a partir de la memòria del 'mas' com a centre de producció i vida: s'hi batia el cereal, es fabricaven estris diversos i es cultivaven i elaboraven aliments; podem dir que ja era un centre de creació i producció. Ara, els espais, les infraestructures i les pròpies eines d'aquest mas es redefineixen, posant en diàleg el patrimoni cultural amb el present, per tal d'abordar la cultura com una eina de pensament crític, on es planteja trillar coneixements de manera col·lectiva abordant els reptes de la contemporaneïtat. L'Espai centra la seva activitat a donar suport a la recerca i creació en l'àmbit de la pràctica artística contemporània, sempre en l'òrbita del decreixement. Així s’hi porten a terme trobades, residències de creació, obertures i tallers, en una sèrie de cicles que es tramen amb diversitat de col·laboracions amb organismes, espais i universitats a nivell comarcal, nacional e internacional. 

L'Espai té una clara voluntat de descentralitzar i reterritorialitzar la cultura per tal d'inserir-se en el context de manera situada. Com ens recorda Donna Haraway, el nostre punt de vista no és mai neutral, així que aquest 'situar' és imprescindible per a generar espais de trobada entre els i les veïnes, els públics, i el treball dels artistes, espais de reciprocitat i d'aprenentatge bidireccional.

El mas es converteix en un espai que permet la dilatació del temps i l’espai, i que facilita les condicions per a assajar, compartir i reflexionar sobre la pràctica artística contemporània, sense oblidar el que l’envolta.

No és el mateix una residència a una ciutat que a un poble de menys de trescents habitants. Les persones no treballen de manera asèptica o suspesa en un lloc ‘idílic’ on veuen volcans i senten ocells; sinó que entenen que els purins són una problemàtica, que el pou de Mieres està sec desde l’estiu del 2023 i que tot el verd que veuen és el drama del monocultiu. Això no resulta en una interacció forçosa amb l’entorn, sinó que proposa habitar l’espai desde una consciència del lloc, ja que com cita en Joan Nogué en el seu article, “la materialitat tangible està tenyida, banyada d’elements immaterials i intangibles que converteixen cada lloc en quelcom únic i intransferible”.

El context situa els treballs, i els treballs situen al context, en un exercici de reciprocitat infinita.

EQUIP

Ariadna Rodriguez

Ariadna Rodríguez s’ha format en Dansa Clàssica des dels quatre anys, dansa Contemporània i Body Weather durant més de quinze anys, entrenant amb l’Oguri a Los Angeles i a Barcelona amb l’Andrés Corchero. És titulada Superior de Música pel Conservatorio de Santiago de Compostela i pel Berklee College of Music de Boston, on va assistir becada per la Fundació Fulbright. Va obtenir el Diploma en Teatre Contemporani a l’Escola Espazo Aberto de Santiago de Compostela i va cursar la formació DbD amb Rachel Rosenthal a Los Angeles, CA, on va acabar sent membre de la seva companyia. A Estats Units (Boston), també va estudiar Performance Art i Art Sonor a la School of the Museum of Fine Arts.

Iñaki Alvarez

El treball d’Iñaki Alvarez procedeix de la performance i es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia, l’art d’acció i les arts escèniques. Dos temes constants en la seva obra són el cos i la paraula. Del primer deriva l’acció, mentre que el segon el porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules. El modus operandi de l’Iñaki Alvarez té alguns punts en comú amb els col·leccionistes, recopila i recopila sense preocupar-se excessivament ni de les seves motivacions ni dels usos posteriors: “primer actuo i després penso”, diu. Posteriorment juxtaposa el material recollit de manera més o menys atzarosa fins que la combinatòria esclata per alguna banda descobrint un sentit nou o creant una mena d’atracció fascinadora inexplicable.

Helena Febrés

Llicenciada en Història de l’art per la Universitat de Barcelona abans del segle XXI. Fa vint-i-cinc anys que treballa en el vast camp de la gestió cultural, fent tasques de producció o coordinació en festivals de teatre, dansa, poesia, cine, vídeo i música, portant-la cap a l'ubiqüitat cultural.  Actualment combina la coordinació de la PAAC (Plataforma Assembleària d'Arts visuals de Catalunya) amb feines de gestió, producció i acompanyament de companyies d'arts escèniques.

Olga Alvarez

Llicenciada en Ciències de la Comunicació, amb estudis vinculats a les arts plàstiques, l'antropologia, la psicologia i l'acció social. La seva trajectòria professional, com a responsable de comunicació en festivals i projectes vinculats a les arts visuals i les arts vives, li ha permès ampliar la seva experiència en la gestió, creació i execució de campanyes digitals. Actualment, treballa com a comunicadora freelance en l'àmbit cultural, vinculant-se també a la gestió cultural i a la il·lustració.

Aitor Climent

Artista visual interessat en els coneixements i memòria derivats del diàleg entre les societats i els elements del de l’entorn. Reflexiona entorn la noció de Natura, nuclis de població i espais de trànsit. Contempla la praxi artística situada en, des de i amb el territori, evitant l’extractivisme de determinats llocs i dels seus habitants. Percep la dimensió material i tècnica com una part indissociable de la conceptual i de vital importància. Així doncs, pretén generar espais didàctics on compartir maneres de fer que acompanyin els espais expositius on mostrar les peces. Es dedica a la docència a secundària i intenta crear una simbiosi entre ambdues professions.

Rut Panusé

Els darrers anys ha desenvolupat la seva experiència professional en el sector de la producció i distribució agroecològica, amb tasques de logística i coordinació d'equips. Les competències adquirides durant la seva vida laboral li han permès ocupar càrrecs que tenen per objectiu optimitzar el flux de treball amb la màxima eficàcia, gestionar i controlar la comptabilitat. Actualment, treballa en la gestió econòmica de cooperatives culturals, amb tasques de producció.