Vivim en un món devorat

‘Vivim en un món devorat’ pren el seu nom d’aquesta frase que deia constantment l’àvia de l’Iñaki Alvarez (membre de nyamnyam) i que ens situa en l’actual crisi social i ecològica, en un món ‘devorat’ per diversitat de ‘depredadors’, marc on s'insereixen les problemàtiques i els reptes del medi rural que exposem a continuació. Aquesta crisi sabem que deriva del model de desenvolupament i producció capitalista; en aquest model econòmic prevalen els treballs superflus, mentre que els treballs que fan possible el manteniment de la vida humana, com la producció agrícola o el treball reproductiu, estan completament precaritzats o directament exclosos de tota remuneració.

Aquest programa vol ser un context on es pugui assajar, posar en conversa i investigar com la cultura pot ser un motor per a la transició cap a un model econòmic i social que tingui en compte la inclusió social de totes les persones i sigui compatible amb la capacitat de regeneració de la naturalesa. Pensem que amb la cultura posada en pràctica des de la ruralitat, es poden assajar maneres de fer que a llarg termini serveixin per a implementar-se a les ciutats com a eines possibles de canvi social. Una acció de retroalimentació que pugui posar en valor el que pot aportar l’intercanvi rural-urbà.

Així doncs, el projecte inclou un programa transdisciplinar de formació accesible a través d’una convocatòria oberta, un cicle d’activitats obertes i gratuïtes, i la possibilitat de residir a l'Espai nyamnyam per treballar en un projecte propi.

Problemàtiques i reptes del medi rural

Els reptes als quals s'enfronten els entorns rurals contemporanis, especialment a Europa i més concretament al sud del continent, són molts i diversos. En el cas de Mieres, micropoble on es troba l’Espai nyamnyam, ubicat a la muntanya mitjana mediterrània catalana, es tracta d’un dels àmbits geogràfics històricament molt humanitzats des de fa segles que han entrat en declivi en molt pocs anys, en general a partir de la dècada de 1960. En molt poc temps, un paisatge que havia pres forma al llarg de segles, amb un equilibri naturalesa/cultura molt singular i interessant, s'abandona i 'desapareix' com a tal. Parlem de problemàtiques concretes com la despoblació, l'envelliment de la població activa agrària, l'absència de relleu generacional, l'homogeneïtzació el paisatge degudes a l'abandonament de pastures i conreus, i l'avanç d'un bosc de poca qualitat. 

Ara bé, per diversos motius, aquests entorns abandonats estan sent 'redescoberts' en l’actualitat, per part de persones i de col·lectius que han sabut veure en ells unes potencialitats enormes, no necessàriament com a recurs turístic, sinó més aviat com a àrees d'experimentació de models de vida alternatius, de vies de transició energètica no explorades, de formes d'associacionisme noves, i d'innovadors projectes de desenvolupament local en els que per fi la cultura adquireix un paper rellevant. Aquestes persones han de fer front a noves problemàtiques derivades d'una gestió del territori que s'ha basat en el rendiment econòmic del turisme o les pràctiques agrícoles i ramaderes insostenibles i contaminants, amb problemàtiques concretes com la gestió dels purins (i les seves conseqüències a la terra i l'aigua), la concentració de les terres en molt poques mans, la manca de xarxes de col·laboració; que es veuen accentuades per l'escassetat d'habitatge de lloguer o de compra, l'absència de determinats serveis bàsics o la dificultat per iniciar o establir projectes estables.