Els reptes als quals s'enfronten els entorns rurals contemporanis, especialment a Europa i més concretament al sud del continent, són molts i diversos. En el cas de Mieres, micropoble on es troba l’espai nyamnyam, ubicat a la muntanya mitjana mediterrània catalana, es tracta d’un dels àmbits geogràfics històricament molt humanitzats des de fa segles que han entrat en declivi en molt pocs anys, en general a partir de la dècada de 1960. En molt poc temps, un paisatge que havia pres forma al llarg de segles, amb un equilibri naturalesa/cultura molt singular i interessant, s'abandona i 'desapareix' com a tal. Parlem de problemàtiques concretes com la despoblació, l'envelliment de la població activa agrària, l'absència de relleu generacional, l'homogeneïtzació el paisatge degudes a l'abandonament de pastures i conreus, i l'avanç d'un bosc de poca qualitat.
Ara bé, per diversos motius, aquests entorns abandonats estan sent 'redescoberts' en l’actualitat, per part de persones i de col·lectius que han sabut veure en ells unes potencialitats enormes, no necessàriament com a recurs turístic, sinó més aviat com a àrees d'experimentació de models de vida alternatius, de vies de transició energètica no explorades, de formes d'associacionisme noves, i d'innovadors projectes de desenvolupament local en els que per fi la cultura adquireix un paper rellevant. Aquestes persones han de fer front a noves problemàtiques derivades d'una gestió del territori que s'ha basat en el rendiment econòmic del turisme o les pràctiques agrícoles i ramaderes insostenibles i contaminants, amb problemàtiques concretes com la gestió dels purins (i les seves conseqüències a la terra i l'aigua), la concentració de les terres en molt poques mans, la manca de xarxes de col·laboració; que es veuen accentuades per l'escassetat d'habitatge de lloguer o de compra, l'absència de determinats serveis bàsics o la dificultat per iniciar o establir projectes estables.
‘Vivim en un món devorat’ pren el seu nom d’aquesta frase que deia constantment l’àvia de l’Iñaki Álvarez (membre de nyamnyam) i que ens situa en l’actual crisi social i ecològica, en un món ‘devorat’ per diversitat de ‘depredadors’, marc on s'insereixen les problemàtiques i els reptes del medi rural que hem exposat. Aquesta crisi sabem que deriva del model de desenvolupament i producció capitalista; en aquest model econòmic prevalen els treballs superflus, mentre que els treballs que fan possible el manteniment de la vida humana, com la producció agrícola o el treball reproductiu, estan completament precaritzats o directament exclosos de tota remuneració.
Aquest programa vol ser un context on es pugui assajar, posar en conversa i investigar com la cultura pot ser un motor per a la transició cap a un model econòmic i social que tingui en compte la inclusió social de totes les persones i sigui compatible amb la capacitat de regeneració de la naturalesa. Pensem que amb la cultura posada en pràctica des de la ruralitat, es poden assajar maneres de fer que a llarg termini serveixin per a implementar-se a les ciutats com a eines possibles de canvi social. Una acció de retroalimentació que pugui posar en valor el que pot aportar l’intercanvi rural-urbà.
La segona edició de ‘Vivim en un món devorat’ es portarà a terme durant el 2024 i 2025 en tres formats que aborden de manera diversa el que hem exposat. Així doncs, el projecte inclou un programa de formació accesible a través d’una convocatòria oberta, un cicle d’activitats obertes i gratuites, i un projecte en context en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor.
Dates:
- De l’1 al 3 de novembre 2024
- Del 29 de novembre a l’1 de desembre 2024
- Del 13 al 15 de desembre 2024
Lloc:
Espai nyamnyam
La Quinzena d’art proposa un context centrat en la pràctica artística contemporània basada en la investigació transdisciplinar, i abordada desde la col·lectivitat i la sostenibilitat mediambiental. El programa d’aquest 2024 s’expandeix en tres trobades (de divendres a diumenge) vehiculades i dinamitzades per Helen Torres, Caja Negra Editorial (Marta Echaves), Lu Chieregati, Victor Garcia, LIO (La impremta oberta) i l’acompanyament de nyamnyam. Com a novetat, el programa d’enguany inclou una residència de recerca i creació a l’Espai nyamnyam, a realitzar durant el proper 2025.
Per tal de facilitar l’accés a la formació i donar suport en l’àmbit de la recerca i la creació, hem obert una convocatòria retribuïda per a vuit persones per a participar en aquest programa. Durant els tres períodes de treball, es posarà en conversa i s’investigarà al voltant de totes les àrees/eines/infraestructures des d’on es treballa a l’Espai nyamnyam: arts visuals, arts en viu, disseny gràfic, edició, corporalitats, pensament crític i pràctica contextual, entre d’altres. La participació en la Quinzena d’art suposa l’assistència a tota la programació, amb un horari definit de tallers i activitats que s’especifica a les bases.
Les persones seleccionades per formar part de la Quinzena d’art 2024 són: Anna Mundet Molas, Guiu Gimeno Bardis, Malén Iturri Morilla, Miranda Pérez-Hita, Andrea Pellejero Corral, Stéphanie Janaina Ochoa, Carolina Sourdis i Cristina Cano Bastidas.
Dates: 3 de novembre, 30 de novembre i 15 de desembre
Horari: 12h
Lloc: Espai nyamnyam
ACTIVITATS OBERTES I GRATUITES
Durant tres diumenges a l’hora del vermut proposem diverses activitats que activen el marc conceptual exposat. Aquestes trobades obertes i transgeneracionals, coincideixen amb el tancament de cada període de treball del grup de la quinzena d’art.
• Acció 1: Helen Torres + Caja Negra Editorial (Marta Echaves). 3 de novembre 2024
Presentació del llibre ‘Seamos como los hongos, El arte y las enseñanzas del micelio’ de Yasmine Ostendorf-Rodríguez que ara publica Caja Negra Editorial traduït al castellà per Helen Torres. Es compartirà el treball realitzat a partir d’una sèrie d'exercicis al voltant dels continguts d’aquesta publicació, per tal de posar en circulació les ensenyances que proposa el llibre i que aborden per exemple, la col·laboració, la decolonialitat, la no linealitat, la toxicitat, la mobilització, el biomimetisme, la mort i l'ésser no binari.
• Acció 2: Lu Chieregati. 30 de novembre 2024
Al voltant del ‘Manual de supervivencia coreográfica en paisajes post apocalípticos en resurgimiento’. Lu Chieregati ens compartirà l’elaboració d’aquest manual, que sorgeix de la seva investigació amb el projecte ‘Floresta’ que ha desenvolupat part del seu procés a Mieres. Es tracta d’un conjunt de pràctiques que es centren en el desenvolupament de l’atenció i la fisicalitat, i que es generen a partir de visitar el bosc de manera diària, i viure els paisatges on predomina allò no humà.
• Acció 3: Victor Garcia + La Impremta Oberta (LIO). 15 de desembre 2024
Al voltant del treball de recuperació de blats antics de Victor Garcia (Sales de Llierca). Podrem conèixer aquests cereals, menjar coca que haurem elaborat i compartir els materials d’una publicació sobre aquesta temàtica, que haurem treballat de manera col·lectiva amb l’acompanyament de La impremta Oberta (LIO), que es troba a l’Espai nyamnyam
Dates: 2024-2025
Lloc: Sant Miquel de Campmajor
Amb l’objectiu de treballar a llarg termini i de manera situada, aquest 2024-2025 nyamnyam col·labora de manera sostinguda amb l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor en un projecte que té l’objectiu de crear espais de transmissió amb i pel col·lectiu de gent gran d’aquest poble veí de Mieres.
Així a través d’entrevistes a aquest col·lectiu i la seva posterior realització audiovisual, l’el·laboració d’una pel·lícula, el plantejament d’una exposició, i el disseny i el·laboració de diversos tallers, es proposa posar en circulació una sèrie de vivències i coneixements que permeti generar espais de trobada amb aquestes persones grans, que sovint queden aïllades del nostre dia a dia.